Cant d'entrada
Tal com ens diu l'Església, el cant d'entrada obre la celebració, afavoreix la unió dels fidels que s'han reunit, i fa entrar en el misteri que celebrem (temps o festa). Acompanya la processó del sacerdot i els ministres fins que estiguin al seu lloc de la mateixa manera com Crist entra en el seu Temple enmig del seu poble.

Ha de ser un cant participatiu, amb una melodia simple i una lletra que posi de manifest la lloança del poble de Déu que acull al seu Salvador. És bo triar un cant conegut per l'assemblea per promoure la unitat.

Preparació Penitencial  
Després de l'invitatori (una petita invitació al penediment) es deixa un moment de silenci per al recolliment. Tots, ministres i fidels, es reconeixen pecadors, per acollir millor el do de Déu. El Kyrie és un ritu en si mateix, és el que s'anomena un cant ritual.

L'elecció de cants bells, però al mateix temps senzills, sense excessives complicacions permet enriquir la celebració no només en l'aspecte musical i cultural, sinó amb un bé més gran que hem de tenir en compte: fomentar la participació de l'assemblea.

Glòria
L'himne del Glòria és una de les més antigues tradicions cristianes (segle II). És un model d'oració cristiana que lloa el Pare, suplica a l'Anyell, en l'Esperit Sant. El nostre cant s'uneix a aquell amb el qual els àngels, davant del bressol, celebraven el misteri de l'Encarnació.

Està fet per ser cantat amb tota l'assemblea o alternant amb el cor o l'animador de cants. És un cant ritual. Per tant, no pot ser substituït per un altre tipus de cançó, encara que sigui de lloança, ja que les paraules ens han estat donades per l'Església. Exclourem qualsevol tipus de "versió o lletra alternativa" que ens farien pensar que es tracta d'un cant com un altre qualsevol.

El salm
Tal com testifica la tradició jueva i cristiana, els salms estan destinats a ser cantats. El salm, anomenat responsorial, respon a la Paraula que ha estat escoltada per l'Assemblea. Ha estat elegit per fer-se ressò de la primera lectura. (El salmista canta en nom de l'assemblea)

Hi ha diverses maneres de cantar:
- Els versos són entonats pel salmista intercalats per una antífona cantada per la congregació. D'aquesta manera, fent-se ressò del salm, l'antífona actua com una impregnació al cor dels qui la canten.
- L'assemblea i el salmista canten alternativament el salm seguint una melodia predeterminada. D'aquesta manera els fidels canten la paraula de Déu i al mateix temps s'encarna en ells.

L'aclamació de la Paraula
L'al·leluia és una aclamació alegre, que significa "lloar Déu" (en hebreu), que acompanya la processó de l'Evangeliari fins l'ambó. Aquesta és la segona vegada - després del Glòria - que la litúrgia pren prestat el seu cant al dels àngels. La tercera vegada serà en el Sant. Durant la Quaresma, l'Al·leluia es reemplaça per una antífona que aclami a Crist present en la seva paraula.

Aquest al·leluia precedeix un vers al·leluiatic que l'animador pot també cantar, caldria preparar-ho amb antelació perquè aquest moment de la celebració no sigui oblidat o passi desapercebut.

El credo.
El símbol o professió de fe, té com a objectiu que les persones assentin i responguin a la Paraula de Déu. El símbol ha de ser dit pel sacerdot amb el poble, els diumenges i dies de festa (solemnitats). La lletra tampoc pot ser versionada, les paraules del credo no han de canviar-se, però no obstant això pot ser cantat.

La pregària universal  
Després d'haver proclamat junts el credo, se'ns insta a intercedir per l'Església i els seus pastors, pel món i els seus líders, per aquells que estan patint, per la nostra comunitat local. La tornada de la pregària universal ajuda a tota l'assemblea a entrar en aquesta intercessió. Per a l'elecció d'aquest tornada, es tindrà en compte que estigui dirigida a la mateixa persona que estan dirigides les intencions i el temps litúrgic que s'estigui celebrant.

Procurem no tenir pressa i deixar un temps de silenci després de llegir cada intenció.

Cant per a l'ofertori
Aquest moment marca l'inici de la litúrgia de l'eucaristia. Es presenten a Déu el pa i el vi que es convertiran en el Cos i la Sang de Jesús. Un cant pot acompanyar la processó i la presentació de les ofrenes. Aquest cant ha d'ajudar a viure la gràcia del moment: presentem tota la nostra vida a Crist, qui la unirà a la seva pròpia ofrena al Pare. Es pot cantar durant tot el temps de l'ofertori.

El cant ha d'ajudar a l'assemblea a concentrar la seva atenció sobre el que passa a l'altar, per aquesta raó, en el moment de triar una cançó, hem d'assegurar que la lletra parli del que està succeint i és bo no dirigir el cant des de l'ambó per no distreure l'assemblea. Una bella peça instrumental també pot ser una bona opció.

Sant
Aquest càntic celestial d'adoració és veritablement una aclamació alegre que ha de sorgir immediatament després del prefaci. Aclamem la santedat de Déu, i al mateix temps ens preparem per acollir aquell que ve en Nom del Senyor: Jesucrist que en uns moments es farà present sobre l'altar. Hosana!

Correspon a l'animador la tasca d'assegurar la seqüència harmònica entre prefaci i el Sant. És molt convenient, de la mateixa manera que en el Glòria, no recitar-lo, millor cantar-lo.

Anamnesi
L'anamnesi commemora la mort i resurrecció de Jesús i proclama el seu retorn en glòria. L'anamnesi és una aclamació a Crist feta per tot el poble (encara que el sacerdot pot començar-la).

Doxologia final.
L'oració eucarística es va iniciar en una atmosfera de lloança i acaba en la doxologia (paraula grega "doxa", que significa glòria o lloança) dirigida a Déu Pare per mitjà del Fill en l'Esperit. Aquesta doxologia trinitària - culminació final de la gran i solemne doxologia que és la pregària eucarística està marcada per l'AMEN final, el més important de tota l'Eucaristia. Significa la nostra adhesió, la nostra conformitat amb tota la pregària eucarística. Ha de ser fort, el podem solemnitzar, triplicánt-lo, o almenys ampliant-lo.

Pare Nuestre
Amb el Pare Nostre comença la litúrgia de la Comunió: els germans que rebran el cos de Crist procuren entrar amb aquesta oració en una actitud filial de confiança i de perdó mutu. Podem cantar-lo recitar-lo, l'important és mantenir l'ambient d'oració.

Anyell de Déu  
El gest de la "fracció del pa", repeteix aquell de Crist, que en l'últim sopar, "va partir el pa". L'"Anyell de Déu" és el cant que acompanya tot aquest ritual, i ha d'ajudar a l'assemblea a entrar a la solemnitat i transcendència d'aquest moment.

Hem de garantir l'inici primerenc d'aquest cant que acompanya la Fracció del pa, instants després del ritu de pau.

Cant de comunió:
Sant Agustí ens diu: "Cristià, converteix-te en el que ets: el Cos de Crist." Apropar-se a combregar és apropar-se a Crist amb tota la nostra vida, les nostres lluites, les nostres oportunitats de donar testimoni de la fe, les nostres dificultats viscudes des de l'esperança etc. A cada Eucaristia, Crist reuneix als seus amics per santificar les seves vides i poc a poc convertir-los en ell pel seu amor. Per tant, el cant que acompanya la processó dels fidels s'ha de fer des d'una interioritat que promogui una comunió profunda, o també pot ser executat després de la processó en una acció de la gràcies tranquil·la.

Per afavorir l'oració dels fidels, és recomanable escollir un cant amb una tornada que sigui fàcil i pugui ser entonat de memòria, ja que és probable que les persones no disposin dels cançoners quan s'uneixin a la processó. L'animador pot animar la tornada a l'ambó, però per a les estrofes pot confiar en la coral, un petit cor o uns pocs solistes. Un recurs que embelleix aquest moment de la litúrgia és dedicar alguns moments del cant per executar un fragment instrumental si es disposa d'instrumentistes capaços d'això.

Acció de Gràcies
Un cop finalitzada la distribució de la comunió, el sacerdot i els fidels, si és oportú, poden resar en silenci per un temps. També és possible, si així es decideix, que tota l'assemblea pugui executar un himne, salm o un altre cant de lloança.

Comiat i benedicció:
Després de la salutació i la benedicció del sacerdot acomiada l'assemblea. La benedicció significa la protecció de la Trinitat, el Senyor roman amb nosaltres.

Cant d'enviament:
Encara que no estigui previst pel Missal, el cant d'enviament sense ser una obligació, si és molt aconsellable. Podem entendre que aquest cant és com una prolongació de l'enviament missioner amb què conclou la celebració "Aneuvos-en en pau." Que sigui un cant conegut, alegre i en el qual pugui participar tota l'assemblea!

¡Pesem en l'alegria que transmet la nostra alegria a l'ambó! Ets l'última persona que els fidels veuen abans de sortir de l'església!